Projecte actual

Què és el projecte HEBE?

El Projecte HEBE és una recerca que se centra en l’empoderament juvenil. La línia d’investigació es va iniciar l’any 2010 amb un projecte centrat en l’avaluació participativa d’accions comunitàries com a metodologia d’empoderament personal i comunitari (Ref.:EDU2010-15122). En la convocatòria del 2013 la investigació va posar el focus en els joves i els seus espais, moments i processos d’empoderament (Ref.:EDU2013-42979-R) i el 2017, la recerca va donar continuïtat a aquest darrer projecte identificant, a més, els factors potenciadors i limitadors de l’empoderament juvenil (Ref.:EDU2017-83249-R). A partir del 2021 el projecte analitza l’empoderament juvenil des de la perspectiva de la comunitat (Ref.: PID2020-119939RB-I00). La situació de pandèmia viscuda ha posat en evidència la importància i la necessitat de la comunitat per afrontar i superar situacions extraordinàries. Es pretén generar coneixement dels processos d’empoderament juvenil a partir de les interaccions i les limitacions dels contextos comunitaris. S’aprofitaran les eines i recursos creats en els projectes precedents per analitzar en profunditat les comunitats constituïdes en tres casos d’estudi concrets (Girona, Celrà i Ciutat Vella a Barcelona).

El Projecte HEBE està liderat per la Universitat de Girona i en l’equip de recerca actual hi participen investigadors i investigadores de tres universitats més: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid. El Projecte HEBE compte amb el finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN) y la Agencia Estatal de Investigación (AEI).

El concepte d’empoderament juvenil

El concepte d’empoderament juvenil amb el que es treballa en aquesta recerca insisteix en la idea de no atribuir majoritàriament la responsabilitat d’aquest procés a la persona jove individualment o als joves col·lectivament. Creiem que les polítiques públiques són en bona part responsables de les possibilitats d’empoderament que els i les joves tenen a l’abast, perquè d’elles en depenen en bona part els recursos, serveis i programes que poden limitar o potenciar les seves capacitats i, en definitiva, les seves oportunitats d’empoderament.

En la recerca es realitza un extens treball d’anàlisi documental sobre l’empoderament juvenil (Úcar, Jiménez-Morales, Soler, Trilla, 2016), a partir del qual es formula una definició pròpia i es presenta un model pedagògic sobre els espais, moments i processos d’empoderament juvenil (Soler, Trilla, Jiménez-Morales, Úcar, 2017). El nucli essencial de la idea d’empoderament es refereix a dues capacitats diferents però successives: la capacitat de decidir i la capacitat d’actuar de forma conseqüent amb el que s’ha decidit.

Per tal que aquestes capacitats es puguin dur a la pràctica i exercir-se, s’han de donar almenys dues condicions necessàries:

  • Que el o la jove tingui determinades capacitats internes, personals o psicològiques (coneixements, actituds, aptituds, valors, habilitats). Aquesta condició està supeditada essencialment a l’educació.
  • Que l’entorn en què es desenvolupa el o la jove possibiliti que aquest pugui decidir i dur a terme la seva decisió. Aquesta condició està supeditada a aspectes polítics, econòmics, legals, materials, i també a aspectes com les normes, pressions socials, estereotips, modes, etc.

La definició que concreta i sintetitza la nostra idea d’empoderament és la següent:

“És el procés que incrementa les possibilitats que una persona pugui decidir i actuar de forma conseqüent sobre tot allò que afecta la seva pròpia vida, participar en la presa de decisions i intervenir de forma compartida i responsable pel que fa a la col·lectivitat de la qual forma part. Això requereix dues condicions: que la persona vagi adquirint i desenvolupant una sèrie de capacitats personals i que el medi li faciliti exercir efectivament tals capacitats” (Soler, Trilla, Jiménez-Morales i Úcar, 2017, pàg. 22).

El concepte d’empoderament és analitzat amb detall i es proposa abordar-lo des de nou dimensions: Rúbrica HEBE, Equip HEBE (2019), Soler, P., Trull, C., Rodrigo, P. i Corbella, L. (2019), (Planas, A., Trilla, J., Garriga,P., Alonso, A. i Monseny, M., 2016).

Objectius

La recerca en curs, iniciada el 2021, treballa en dos grans objectius:

  • Analitzar i optimitzar els processos i recursos de la comunitat per a l’empoderament juvenil
  • Analitzar els projectes socioeducatius que s’estan desenvolupant en la comunitat i contribuir a la seva millora proporcionant eines i estratègies que fomentin l’empoderament juvenil

Algunes de les preguntes que volem respondre són: com influeix la comunitat en l’empoderament juvenil? Quines estratègies i recursos hauria de potenciar la comunitat per a facilitar l’empoderament de les persones joves? Quines sinergies s’estableixen entre els projectes socioeducatius i el seu entorn comunitari? Quin és l’impacte dels projectes d’empoderament juvenil en les pròpies persones joves i en la comunitat?

Metodologia de la investigació

La recerca utilitza la metodologia de l’estudi de casos. S’han seleccionat tres comunitats de Catalunya: el districte de Ciutat Vella, la ciutat de Girona i el municipi de Celrà. Cadascuna de les tres comunitats es constitueix com un cas que pot servir de referent per ajudar-nos a entendre i avançar en el disseny de polítiques i serveis socioeducatius públics per a la joventut.

La recerca s’estructura a partir de diferents línies d’acció en les quals s’aplica un enfocament metodològic mixt: eines metodològiques quantitatives i qualitatives.

La investigació s’estructura a partir de quatre línies d’acció (LA).

  • La LA1 inclou la planificació inicial (entrada a la comunitat i constitució i dinamització de grups motors).
  • La LA2 i LA3 es desenvolupen simultàniament i es complementen i es reforcen al llarg del procés de recerca. La LA2 té com a objectiu l’anàlisi de cada comunitat com a unitat a partir de la realització de mapes comunitaris, anàlisi de dades secundàries, entrevistes, grups de discussió i relats de vida. La LA3 se centra en els projectes socioeducatius d’empoderament juvenil de cada comunitat, a partir de l’anàlisi documental, l’aplicació de la rúbrica per a l’avaluació d’accions i projectes socioeducatius, l’entrevista a professionals dels projectes i aplicació dels qüestionaris als joves participants d’aquests projectes.
  • Finalment, LA4 és de caràcter transversal i inclou la triangulació, la transferència i el retorn a la comunitat amb la difusió de resultats. Per a la transferència i difusió a les comunitats s’ha previst la realització d’una hackató socioeducativa a cada comunitat.

El projecte s’ha pensat com un procés de co-construcció de coneixement amb els diferents agents (joves, professionals, polítics i ciutadania), als que s’implica des del primer moment del procés. El resultat del projecte ha de servir per:

  • generar coneixement nou i útil que ajudi als polítics, tècnics i a la societat en general a crear escenaris que afavoreixin l’apoderament de la joventut, i
  • generar impacte a les pròpies comunitats participants. Pretenem que la investigació en si mateixa sigui generadora d’empoderament: per als joves que hi participin, però també per a la comunitat.

Resultats de les recerques anteriors

Els resultats del Projecte HEBE estan servint per generar coneixement entre els i les professionals que treballen amb joves, així com per identificar els elements que millor satisfan les necessitats d’empoderament dels joves. A més, estan contribuint a la presa de decisions en diferents àmbits de les polítiques públiques. Entre alguns dels resultats concrets val la pena esmentar:

  • L’aportació científica que es pot consultar a l’apartat de divulgació d’aquesta web, amb la relació d’articles, llibres, capítols de llibre, comunicacions, tesis i treball finals de màster, informes i altres materials de divulgació.
  • Empremtes digitals. Un documental interactiu en el que un grup de joves comparteix la seva experiència sobre processos, espais i moments d’empoderament al llarg de la seva joventut. Conté també un taller de pedagogia audiovisual com una experiència d‘empoderament juvenil i com a un espai de creació.
  • La rúbrica HEBE per a l’avaluació d’accions i programes d’empoderament juvenil. L’eina parteix de nou dimensions, de les que se’n despleguen 27 indicadors, que són rubricats per tal de facilitar el seu anàlisi i posterior valoració per part dels equips educatius que vulguin aprofundir en l’empoderament juvenil.
  • Bitàcoles en òrbita. Es tracta d’un recurs audiovisual que allotja les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. Permet accedir als materials elaborats (quaderns de camp, peces audiovisuals sobre temes específics, fragments de focus group, etc.) i aprofundir en el concepte d’empoderament, així com en el treball socioeducatiu amb joves.
  • Declaració sobre l’empoderament juvenil. Es tracta d’un declaració amb la voluntat de contribuir al debat del paper que les persones joves tenen en la societat actual i ajudar a definir estratègies que facilitin una societat més inclusiva i equitativa. El seu text ha estat sotmès a diferents fases d’elaboració i aprovació amb la intenció d’aplegar el màxim de suports. Es pretén que aquesta Declaració pugui ser aprofitada tant per aquelles organitzacions i moviment juvenils, com també entitats, institucions o serveis que treballen amb persones joves, per tal de fonamentar, articular i defensar una forma d’entendre la participació juvenil, el treball amb les persones joves i, d’alguna manera, el protagonisme dels joves en el conjunt de la societat.